VOLTA A LA SERRA DE BÈRNIA

1.128 msnm

03/10/2010

1.- VIATJE.

La distància entre Montesa i el peatge de Benissa és apròximadament de 100 km. Que recòrrerem amb cotxe en una hora i mitja.

Així doncs, la sortida de Montesa serà a les 7:30 h. L'arribada a Benissa es preveu cap a les 9:00 h. On ens reunirem amb la gent vinguda d'altres indrets.

Però no s'acaba aquí el viatge. Més bé comença: encara hem de pujar a les CASES DE BÈRNIA, un viatge de més de 18 km que ens entretindrà més de 30 minuts amb uns paisatges típics del secà de muntanya de la Marina Alta i unes vistes meravelloses sobre el litoral.

2.- RECAPTE.

Feu bon recapte de l'esmorzar, del dinar i d'aigua, encara que trobarem dues fonts al recorregut. No oblideu protecció del sol, del vent i de la pluja. La cambra de fotos no us la deixeu que us en penediríeu: si el temps ho permet les vistes són espectaculars (fins l'illa d'Eivissa a l'est, el Penyagolosa al nord, l'Aitana i Serrella a l'oest i les serres de la Unió i les illes Formigues al sud).

3.- L'INDRET.

La serra de Bèrnia fa una llargària d'11 quilòmetres i s'estén en direcció perpendicular a la costa, des de la falla de Bolulla a l'oest fins al Morro de Toix a l'est, on se submergeix dins les aigües de la mar Mediterrània.

La serra té una extensió de 1900 hectàrees, repartides entre els municipis de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa i Xaló. El cim més elevat de la Serra de Bèrnia -que és utilitzat com a vèrtex geodèsic- es troba al terme municipal de Xaló, i mesura 1128 m. sobre el nivell de la mar. (Font Wikipèdia)

La serra de Bèrnia fa d'imponent divisòria entre les comarques de la Marina Alta i la Baixa per la seua morfologia de vessants de forta inclinació i una cresta rocosa al capdamunt que convida als escaladors a fortes aventures.

L'altitud de la serra i la seua proximitat al mar fan de les seues vessants refugi de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna que l'han feta declarar lloc d'interès comunitari (LIC) i paisatge protegit. (Font web de la Conselleria de Medi Ambient)

Serra de forts contrastos trobarem llocs humits i arrecerats i d'altres àrids i solejats. Terra de bandolers i moriscos no amaga la seua revoltada història que es fa present a les runes del la Torre de Bèrnia, existent ja en temps de Jaume I, situada al capdamunt de la serra i les del Fortí de Bèrnia construït l'any 1562 per ordre del rei Felip II.

L'aigua, com no podria ser d'una altra manera, es fa present a les fons de Bèrnia i del Fortí però pot aparèixer per sorpresa a alguns penya-segats, abrics i coves.

Un dels trets més característics de la serra de Bèrnia és, sense lloc a dubte EL FORAT, nom que se li dona a un passadís natural d'uns 20 m de llargària que comunica les dues vessants de la serra just al peu de la fabulosa cresta. La seua alçada és variable i, en algun tram, obliga al visitant a arrossegar-se com una serp. “Passar el forat” és una de les activitats més practicades pels excursionistes. Si ho feu no quedareu decebuts...

4.- L'ITINERARI.

L'itinerari de l'excursió es descriu al llibre de Rafael Cebrián “por las Cumbres de la Comunidad Valenciana” i forma part del sender de petit recorregut PR-V 7. Es tracta d'un recorregut “circular” que iniciarem a les Cases de Bèrnia (situades al vessant nord de la serra) per la pista, al principi asfaltada, que mena a la Font de Bèrnia on comença un senderol ben senyalitzat que en poc menys d'una hora ens deixarà a la boca nord del FORAT, que travessarem fins la vessant sud. De nou per un senderol de constants pujades i baixades en direcció nordoest en una altra horeta arribarem al Fortí per a girar cap al nordest i enfilar les fortes vessants del cim de Bèrnia, al que arribarem després d'uns passets aèris per la cresta (el passet més compromés està assegurat amb una cadena). Davallarem sobre les nostres passes fins el fortí (la pujada i baixada al cim ens ocuparà 1:30 h aproximadament) i seguirem el senderol que havíem deixat que, dirigint-se francament cap al nord, acaba en un collet on una pista forestal ens retornarà en poc més de mitja horeta al punt de partida.

SI BÈRNIA DU CAPELL, PICA ESPART I FES CORDELL

(dita popular)