CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home

12-09-2010 EL CANÓ DEL XÚQUER

EL CANÓ DEL XÚQUER

LA VALL D'AIORA i COFRENTS

12/09/2010

El període de vacances estiuenques tocava a la fi. Les festes majors s'havien acabat i un cert desencís surava en l'ambient: calia reactivar-se davant la “depre” post-vacances i s'activa la cerca d'una activitat que ens esperone i ens engresque. Repassant llistes d'activitats i llocs web comença a gestar-se la solució: aquest cap de setmana toca excursió amb el CEM. Les primeries de mes és “moment” CEM i amb les espeses calors estiuenques quasi s'ens oblida. Comencen les trucades i l'intercanvi de correus electrònics. Rapidament apareix una proposta a dos dies del cap de setmana i així, pensat i fet, ja tenim lloc on anar i sembla ideal: no és una marxa dura, hi ha aigua fresca i neta a tocar i, a sobre, promet ser espectacular. No hi ha temps a perdre, hi ha molta faena a fer: notícies al web del CEMtre, correus electrònics i avisos al feisbuc. Amb tanta pressa ni reunió prèvia ni res: hora d'eixida, lloc d'encontre i qui es presente hi sera i qui no s'entere no hi sera, que anem a fer? Pensat i fet eixe és el nostre taranna, no?

Així les coses diumenge 12 de setembre cap a les 9 del matí hi som a la benzinera d'Aiora i, després d'una espera més llarga del que és habitual, s'ajuntem una bona colla: Analia, Emma, Fina, Mari Carmen, Neus, Sònia, Anabel, Patri, Josep, Juan, José Ángel, Quique, els nostres guíes locals, José i Otili, i Miquel i el indomable Quino. Sembla que tots tenim ganes de començar el curs amb força i el que més Quino, que només baixar del cotxe s'esmuny com un llamp i no aconseguim que aparega en la foto d'eixida.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Així les coses comencem la marxa sense Juan i Quino: aquest ha desaparegut i a Juan li toca anar a buscar-lo.

Ben aviat ens trobem amb una de les curiositats del dia: una formació rocosa amb forma d'un gripau i una granota situats l'un sobre l'altra en feliç conjunció; s'anomena el “sapo y la sapa”. Però es ja de tornada quan s'ens ofereix amb tota la seua majestuositat.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

El camí que trepitgem es va construir l'any 1950 per a auxiliar les obres de construcció del canal subterrani que porta les aigües del riu Xúquer des del salt del Molinar al salt de Cofrentes o de Basta. El salt del Molinar situat molt a prop d'on ens trobem pertany al municipi de Villar de Ves, província d'Albacete i fou construït l'any 1907 i va generar energia elèctrica fins que una tragica riuada destruí les instal·lacions. Després va ser remodelat per a construir el canal i el camí que hui ens permet gaudir d'aquesta natura salvatge i feréstega: el riu discorre mandrosament pel fons d'una vall estreta de vessants verticals i elevades.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

De fet sembla increïble on van construir aquest camí: van aprofitar una faixa de terra (a Sierra Nevada se les anomena “vassars”) situada entre els penya-segats.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Tot i així es van veure forçats a construir alguns túnels i a emprar explosius en certs punts del traçat.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Un poc més endavant els penya-segats semblen barrar el pas al riu que es feu forçat a fer un gran revolt. Sempre sota l'atenta mirada del “Pico del águila”.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

En descriure aquesta gran corba el Xúquer rep les aigües del barranc de Gómez entre espessos boscos de pi blanc.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Apropant-nos al penya-segat comencem a observar les restes d'unes construccions curioses: són els barracons que feien d'allotjament als “constructors” del camí i altres construccions auxiliars.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

A poc a poc, marxant cadascú al seu pas, anem distanciant-nos els uns dels altres i des d'un revolt podem veure els que ens porten avantatge tot passant per una altre revolt del camí.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Només passar per les construccions travessem un nou túnel i un fals coll que ens du amb lleuger descens fins les envistes de les grans parets del “Pico del Águila” on apreciem l'habilitat dels constructors del camí: certament només s'hi podia encabir on el van fer. Comprometent, fins i tot, la seua pròpia seguretat.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

I ben bé a tocar, al següent racó, el camí transcorre sota un gran sostre.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

De tan en tant és convenient fer una vista enrere per a seguir admirant l'impressionat canó que estem recorrent.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Els capdavanters han tingut la sort de veure les evolucions d'un ramat de cabres munteses a les parets del pic del “Águila”. Un poc més endavant fem una paradeta per a esmorzar.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Entre el pic del “Águila” i la penya del “Buitre” veiem com la vall s'estreta més.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

I just alla on més estret sembla ser el canó ens trobem l'estret tall del barranc de “Robles”.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Un poc més endavant després d'un revolt ens trobem de nou amb les cabres munteses que s'enfilen rapidament pel barranc situat a l'oest de la penya del “Buitre”.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Des d'açí, mirant riu amunt, no veiem per on pot seguir el camí, estarem arribant al final?

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Després de passar un refugi tallat a ma ens trobem amb el darrer túnel. On podem veure les petjades de les maquines de trepanar la roca per allotjar els explosius i també els vestigis de la rudimentaria instal·lació elèctrica necessaria durant la construcció.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Efectivament, una mica més enlla ens trobem amb el mur de formigó descrit per l'amic Raül Saez.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Es tracta del mur que tanca el vessant dret del canal del Salt de Cofrents just en un punt on canvia de trajectòria. Un menut registre situat al capdamunt del mur ens permet comprovar-ho.

(Foto cortesia d'En Josep Manuel Gonzalez)

Fem un xicotet descans aprofitant l'ombra del túnel: el sol calfa de valent i ens queda tota la tornada.

(Foto cortesia de Na Patricia Carreres)

La tornada es fa pesada per la força del sol que cau aplomat.

(Foto 74 cortesia de Na Patricia Carreres)

La temperatura abasta els 31º i la lleugera brisa que fa no arriba als racons: per a Quino es fa insuportable i decideix descansar. Juan es veu forçat a carregar-lo....

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Al gran sostre de pedra fem una paradeta i aprofitem per a reunir-nos de nou: és l'única ombra que ens alleugera de la calor.

(Foto cortesia d'En Otili Ortiz)

Arribem als cotxes i ens dirigim a Jalance per tal de dinar. Després, més tard, la jornada acaba amb una bona remullada a les aigües del Xúquer: una bona forma de refrescar-se i mitigar la calor patida.

El CEM ha visitat aquestes contrades diverses vegades; però encara amaguen tresors ocults, si més no pera nosaltres, que de segur ens faran tornar més vegades....

PS: Demanem disculpes pels problemes amb la a oberta. Tasca per al webmestre.

Comentaris
Cerca
Només usuaris registrats poden escriure comentaris!

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 15
Visites ahir: 84
Visites aquest mes: 1402
Visites en total: 202876
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat