CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home

23-03-2014: CASTELL DE CASTRO 737m - SERRA D'ESPADÀ - FONDEGUILLA (la Plana Baixa)

CASTELL DE CASTRO

787 msnm

SERRA D'ESPADÀ

FONDEGUILLA

La Plana Baixa

23/03/2014


La Serra d'Espadà, com la Serra Calderona, és un d'eixos llocs que sempre hem tingut l'anhel de visitar i conèixer. Serralades dominades pels sòls silicis d'aspecte rogenc, comunament anomenats “rodenos”; uns sols ben diferents als sols calcaris i margosos tan habituals a les nostres contrades més pròximes. Es tracten doncs, d'uns dels pocs afloraments de gres roig del territori valencià.

Rodeno” és un mot d'origen mossàrab que forma part de molts topònims valencians “des de la Serra d'Espadà fins al Túria”, com recorda Coromines i, segons Josep Lacreu “no està clar que siga un castellanisme”, la qual cosa, justifica la seua incorporació al diccionari del Salt; on es defineix com “un tipus de sol rogenc” i com a “pi rodeno”. És aquesta segona accepció un altre dels atractius d'aquestes serres: les pinedes formades per aquest pi altrament anomenat pinastre.

Però el nostre interès a visitar la Serra d'Espadà no es concreta només en el seu terreny rogenc. És l'abundància de les alzines sureres, pot ser, el major atractiu de la serra: afavorides per les condicions climàtiques, geològiques, edàfiques i per l'acció de l'home és una de les formacions vegetals més interessants del País Valencià. L'alzina surera té la particularitat de formar una resistent escorça, el suro, que convenientment explotat constitueix un recurs econòmic per a les poblacions de la serra i, a més a més, ofereix una notable resistència al foc, la qual cosa també ha ajudat a la seua conservació fins hui en dia.

Tanmateix l'anhel de conèixer els valors de la Serra d'Espadà sempre amaga certes “pors”, des de les pròpies i particulars basardes personals: el temps se'ns esmuny inexorablement; fins a les paoroses amenaces ambientals: la sequera, les plagues, els incendis, la desertificació, la de-forestació, el canvi climàtic, en definitiva, són els majors enemics d'aquestes joies naturals que encara perviuen.

Aquests valors i amenaces, entre d'altres, motivaren la declaració del Parc Natural de la Serra d'Espadà el 29 de setembre de 1998. Confiem que el nivell de protecció de la serra vaja en augment i que la necessària col·laboració dels habitants i dels visitants del parc contribuïsca no sols a la seua conservació si no també a la seua millora i expansió. Nosaltres, per la nostra part, atendrem amb satisfacció les recomanacions habituals en el nostre trànsit pel parc: som un grup reduït, poc sorollós, que seguim les sendes delimitades i no deixarem cap empremta, fem ni residu. Ben al contrari, serà la Serra d'Espadà, la que deixarà en nosaltres una petjada inesborrable en el nostre record i en la nostra retina: els seus valors ambientals, geològics, etnogràfics i històrics; dels quals us en volem fer només un tast. Un tast que, esperem, siga suficient per a despertar en vosaltres la necessitat de visitar-lo i defensar-lo.

Fem via cap a Fondeguilla (la Plana Baixa) i només començar la marxa pel carrer Herrero Tejedor trobem el cartell anunciador del Parc Natural, bufa un vent fort de ponent i la temperatura encara és baixa.

Junt al cartell del Parc Natural de la Serra d'Espadà a Fondeguilla (la Plana Baixa)

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

El més habitual és fer via pel camí que remunta la vall del riu Belcaire però, guiats per l'Òscar que és un bon coneixedor de la serra, fem via per sendes i caminois d'horta i ben aviat trobem les primeres sureres, que encara són explotades pel veïns de Fondeguilla. Retornem al camí i mamprenem el PRV-138 que remunta el barranc de la Font de la Penyeta o de Castro. En un dels primers runars ens trobem una surera monumental. Una d'eixes joies que hem vingut a cercar. La seua ombra ens proporciona una mica de frescor en l'assolellat matí i n'és obligada la foto de rigor.

Alzina surera monumental

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Seguim remuntant el barranc a poc a poc i a la vessant oposada de la valleta apareixen els clavillats penyals típics de gres rogenc. En caminar les nostres petjades llencen un so vidriós ben diferent al so somort dels nostres terrenys calcaris.

Penyals clavillats de gres rogenc

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Tot just passar un enlairat mirador sobre la llera del barranc les nostres paüres esdevenen realitat: davant nostre jeu el superb tronc esguellat de la surera Femella o Surera Mare. Les seues fulles, encara verdes, ens mostren la proximitat de la seua caiguda. No hem arribat a poder-la gaudir dreta sobre la seua immensa peanya i això ens pesa de valent. La longevitat de les sureres va dels 300 als 500 anys de la mateixa manera que el fajos, els avets, el pinastre, el pi roig, els roures rebolls, els gal·lers i els lledoners. Desconeguem exactament l'edat de la surera Femella però ens atrevim a pronosticar que estaria més pròxima als 500 anys que als 300. No sabem la causa de la seua mort però auguraríem que la sequera persistent que estem patint, junt amb els forts vents de l'hivern han causat aquest estrall. I no es tracta de un fet aïllat la desaparició de la surera Femella no és l'única que hem vist en aquesta ruta: almenys dues sureres monumentals més han tombat els seus cops gegantins, quantes sureres més es perdran en aquestos temps? Caldria fer un esforç per a fer els tractaments escaients per salvar-les.

Superb tronc caigut de la Surera Mare o Femella

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Amb el “cor negre” seguim remuntant el barranc i després de creuar la pista que porta a les mines de Cantallops arribem a la font de la Penyeta on fem una parada per a recuperar forces. Les fonts són abundants a la Serra d'Espadà, fonamentalment per la seua orografia i pel sols rodenos: la pluja és absorbida ràpidament i en trobar un estrat impermeable es veu forçada a sortir a la llum.

Font de la Penyeta

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Amb la panxa plena la costera final abans del coll de Boix o del Castell es fa una mica pesadeta. Durant el seu recorregut observem el canvi del bosc de sureres al de pinastres.

Coll de Boix o del Castell que s'hi observa al fons

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Remuntem la curta cresta que ens separa del castell on observem restes de trinxeres de la guerra civil. Travessem l'albacar del castell que era el lloc on es refugiaven els pobladors dels llogarets pròxims i entrem a la part alta del castell per l'arc de ferradura que travessa la gran muralla amb una llargària de 65 metres.

Entrada en arc de ferradura al castell de Castro

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

El castell gaudeix d'una vista extensíssima sobre la planura litoral i al flanc oest descansa sobre les cingleres que coronen la vessant esquerra del barranc de l'Horteta.

Vistes de la plana litoral des de les cingleres del castell de Castro

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Les dependències pròpies del castell, a la nostra esquena: habitatges, cellers, cisternes i una majestuosa torre de l'homenatge foren enderrocades al juliol de l'any 1938 durant la guerra civil.

El grup davant de les dependències del castell de Castro enderrocades durant la guerra civil

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

De tornada sobre el coll de Boix davallem per la part oposada a la pujada i recorreguem el barranc de l'Horteta, on torna a dominar la sureda, fins a remuntar el coll de les mines de Cantallops.

Pou de les mines de Cantallops

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Travessem de nou la pista i resseguint una senda planera trobarem restes de les trinxeres de la guerra civil i sobre un turó que domina Fondeguilla visitem les restes d'un niu de metralladora. Aquestes línies corresponen al front nacional i estan orientades a la València republicana. Al centre de la foto el turó del castell de Castro, d'on venim.

Niu de metralladora de la guerra civil, al fons el castell de Castro

(Foto cortesia d'Óscar Arnau)

Reprenem la marxa tot baixant ràpidament fins Fondeguilla on després d'un bon àpat donem per tancada aquesta visita a la Serra d'Espadà: de segur que no serà l'última.

Comentaris
Cerca
Només usuaris registrats poden escriure comentaris!

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 16
Visites ahir: 84
Visites aquest mes: 1403
Visites en total: 202877
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat