CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home

13-01-2013: LA MALLADA DEL LLOP 1360 msnm (el Comtat)

LA MALLADA DEL LLOP

1.360 msnm

FAMORCA

El Comtat

13/01/2013


L'extrem més oriental de la Serrella sempre m'ha semblat un lloc remot, enigmatic i sempre m'ha inspirat respecte i admiració.

Remot per què fins fa pocs anys arribar-hi amb vehicle als seus peus era, gairebé, un viatge èpic; tant si t'acostes remuntant la vall de Pop, com si ho fas per la vall del riu Seta i no diguem res si ho fas per Tarbena i el pla d'Aialt o per les pistes de Vall d'Ebo al pla de Petracos, de Vall d'Alcala a Tollos o del panta de Guadalest per la penya del Castellet. Els pobles de Castell de Castells, altrament dit Castell de Serrella, i especialment Famorca i Fageca semblaven trobar-se aïllats al bell mig de les serralades alacantines. Per sort les noves vies de comunicació ens permeten, hui en dia, atansar-nos en poc de temps i gaudir dels seus tresors.

Enigmatic per què les seues vessants humils, cobertes de pinedes tristament desaparegudes i solcades per barrancs esfereïdors són el darrer bastió morisc de la contrada. El lloc on la muntanya enregistra i retingué en les seues entranyes la darrera professió de fe dels moriscos valencians tristament foragitats de la seua, la nostra, terra. Quan bufa el vent sibilant entre arbres, avencs i penyes sembla reproduir l'última salat del migdia ressonant per la vall. Als seus peus es produí la batalla de Petracos entre els revoltats moriscos i els cristians, la qual cosa significa el final de nou segles d'ocupació mossarab a les comarques alacantines.

El respecte sempre l'ha imposat l'abrupte desnivell de la seua vessant nord que amb la seua espessa pineda, hui desapareguda, semblava un obscur i gegant laberint que ens aboca al vagareig incessant a l'hora que ens exigeix un esforç sobrehuma.

L'observació de la Mallada del Llop des de la mateixa vora de la mar a Altea o l'Alfas amb el seu característic i profund solc de la Canal provoca la nostra admiració i atia el desig de fer-hi petjada, d'intentar assolir el llindar del mateix cel que la Mallada grata i de sentir-se com un ocell planejant empés pel vent suau.

Amb aquestes cabòries i la responsabilitat d'iniciar el nou any amb bon peu ens trobem a les Alqueries de Benifloret (el Comtat) per fer tots plegats els darrers quilòmetres que ens apropen a Famorca. El ponent bufa fort però el cel és ras i clar i el matí ben fresc. Així que només arribar a Famorca un cafetó al Bar la Font (tèls. 605063215 i 696752254) ens ajuda a escalfar el cos mig estabornit per la matinada i el viatge. El cafetó es converteix en esmorzar per als més famolencs i la partida es demora.

 Foto d'eixida al rentador de la Font de Famorca

El rentador de la Font ens fa de línia de sortida i comencem la marxa tot resseguint el camí de la Rabosa en direcció sud-est. El pendent és fort ja al principi i ben aviat cal ajustar les capes que ens protegien. En una pronunciada corba deixem a la nostra dreta la senda per la que baixarem, doncs la ruta de hui és circular. Del camí de la Rabosa, a vegades planer, ixen un parell de camins amples a la nostra dreta que deixem de banda. Al final el camí, ja sense ferm, forma una continuïtat amb una autèntica senda de nevaters. Les ziga-zagues ens enlairen sobre l'estreta vall de Famorca i sota l'atenta mirada dels Aspres de Famorca crestalleres cimeres de la vessant nord de la Canal.

Remuntant ziga-zagues baix els Aspres de Famorca

(Foto cortesia de Miguel Gisbert)

Seguim superant el desnivell a poc a poc i a la Mallada Alta, per sobre de la font d'Olbits albirem per primer cop, en la llunyania, la mar Mediterrania amb el seu permanent “fumet misteriós en la ratlla de l'horitzó” tot parafrasejant Enric Valor.

Primeres vistes de la mar Mediterrània a la Mallada Alta

(Foto cortesia de Miguel Gisbert)

Travessem la Serra de les Cordelleres pels alts runars i després de gairebé una hora de marxa fem cap sobre un enlairat coll que ens servira de porta d'entrada a la Canal.

Coll d'accés a la canal 1010 msnm

(Foto cortesia de Miguel Gisbert)

Aprofitem l'escas recer del coll i la tebior de la llum del sol en aquest hivern i esmorzem avidament tot gaudint de les vistes que aquest punt situat a 1.010 m ens ofereix, hi podem observar la Mediterrania tant al nord del cap de la Nau com al sud, cosa que no es gaire habitual en aquestes cotes.

Esmorzar al coll de la Serra de les Cordelleres

Per a abastar el fons de la Canal cal fer un lleuger descens i una vegada al fons cal remuntar-la fins al capdamunt. La Canal no ens decep gens ni mica: amb altes muralles a banda i banda i amb dos pous de neu i un lloc de rufaga restem bocabadats. Les heures entapissen alguns panys de mur i gairebé no hi trobem signes d'escorrentia tot i el fort desnivell. Baix dels nostres peus han d'haver-hi innumerables avencs que xuclen tota l'aigua de la pluja i del desgel.

[Remuntant la Canal de la Mallada del Llop]

(Foto cortesia de Miguel Gisbert)

Tanmateix per alguns moments podem gaudir al caminar per un autèntic tapis vegetal que ens alleugereix la petjada.

Remuntant les darreres rampes de la Canal

(Foto cortesia de Miguel Gisbert)

Arribats al coll en el que culmina la canal, situat entre la lloma sud-est de la Mallada del Llop i l'extrem occidental dels Aspres de Famorca perdem la protecció de la canal i ens rep un fort vent que les altes vessants laterals contribueixen a enfortir. En aquest lloc decidim aprofitar el recer que ens ofereix el coll que formen la Mallada i la Penya del Noguer i abandonem la idea de remuntar la lloma de la Mallada del Llop. En aquest nou coll i donat el fort vent que bufa el grup es divideix i només els més agosarats lluiten contra el vent i el pendent fins assolir el cim de la Mallada del Llop a 1360 m. El cim esta situat en l'extrem sud de la plana cimera i forma un magnífic balcó sobre tota la vall de Guadalest que davalla fins a desaparèixer sota les aigües de la Mediterrania.

Vistes des del cim de la Mallada del Llop cap a la Vall de Guadalest

(Foto cortesia de Miquel Simon)

Però el gelat i fortíssim vent que bufa al cim ens fa despertar de les vistes a vol d'ocell i ens veiem obligats a fer-nos amb rapidesa les fotos de cim i a iniciar el descens a tota maquina.

Foto de cim a la Mallada del Llop 1360 msnm

Amb rapidesa mirem de reüll el sester de la Penya del Noguer, la cava del Noguer i la font del Noguer i no podem més que immortalitzar el sester més proper, que es troba a la vora de la senda de baixada de la font del Noguer.

Sester a la vora del sender de la Font del Noguer

(Foto cortesia de Miguel Gisbert)

Mentre alguns no poden deixar d'arrapar-se a les penyes al mateix sester.

Arrapant-se a les roques al sester de la senda de la Font del Noguer

(Foto cortesia de Miguel Gisbert) 

Amb rapidesa fem la baixada fins abastar els companys i companyes que ens duen la davantera i prendre nota d'alguna curiositat que ens hem deixat de banda, cal tenir un bon motiu per tornar.

Prenent notes per a properes visites: Avenc de Famorca

Encara que ben mirat trobe que no necessitem cap motiu especial per a tornar a aquesta serra que ens ofereix des d'un extrem a l'altre meravelles suficients: els frares, els pous de neu, les fonts, els barrancs, els cims i els enlairats colls. No sé encara com l'anomenem tan pejorativament Serrella....

Comentaris
Cerca
Només usuaris registrats poden escriure comentaris!

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 15
Visites ahir: 84
Visites aquest mes: 1402
Visites en total: 202876
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat