CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home

10-03-2012 VOLTA A LA PENYA LLARGA - MONTESA (La Costera)

VOLTA A LA PENYA LLARGA

PARATGE NATURAL MUNICIPAL BARRANC DE LA FOS

MONTESA

LA COSTERA

10/03/2012

El barranc de la Fos, al terme municipal de Montesa (La Costera) quedà emparat, el 3 de setembre de 2010, baix la figura de Paratge Natural Municipal decretat pel Consell a instància de l'ajuntament i gràcies a l'empenta i constància d'un amic i soci del CEM que, agafà el testimoni dels mestres, companys i amics que durant anys han anat conscienciant la societat montesina sobre els valors naturals que atresora la Fos i els ha elevat a la major expressió de protecció mai assolida. Tot i així els reptes i les amenaces continuen i, en temps de dificultats econòmiques, s'ha de seguir amb la ferma voluntat de protecció i millora de les condicions naturals del paratge. Nosaltres hi posarem tot l'esforç i voluntat de la qual hi serem capaços.

Els valors ambientals i naturals de la Fos són abundants però d'entre ells hi destacaria l'abundància d'exemplars d'arboç (Arbutus unedo) ben arrecerats a les vessants ombrívoles i els escadussers encontres amb exemplars destacats de fauna com el brúfol (Bubo bubo) i el porc senglar (Sus scrofa). Podeu trobar més informació a la fitxa de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient. L'abundància de l'arboç bé valdria per a subtitular el Paratge com el “País de l'arboç”.

El senderisme és, sense lloc a dubtes, una de les activitats més compatibles amb la protecció del paratge. Però amb la brolla i el coscollar omnipresent cal obrir, netejar i mantenir les antigues sendes i en aquesta tasca l'activitat incessant de l'associació canalina ACDEMA ha jugat i juga un paper molt important que volem agrair i deixar patent. No obstant caldria millorar la planificació de les seues activitats: és aquest un d'els reptes que caldrà afrontar en el futur i que encomana el Pla Especial de Protecció del Paratge amb el foment del Pla d'Ús Públic.... Amb poc més d'un any i mig de declaració l'afluència de senderistes al paratge a augmentat considerablement i han sigut moltes les iniciatives que han promocionat el paratge. Nosaltres mateixos hem col·laborat amb algunes iniciatives com la II marxa contra el Càncer i la travessa del túnel de Canals a la Fos que vam fer amb els nostres amics de l'ACCLIVIS l'any passat.

Ja comença a ser tradició que els nostres companys de l'ACCLIVIS ens visiten anualment a conèixer la nostra terra i, és clar, havíem de fer una nova ruta: aquesta vegada hem optat per la volta a la Penya Llarga que recorre, a més de la boca de la Fos, Algarra, el Fontanar de la Fos o Saladella Llarga (com l'anomenen al poble veí de Vallada) i la Foia Redona. És un recorregut circular d'uns 11 km, no massa dur, que pot efectuar-se en 3 ó 4 hores incloses les parades.

Disposats a gaudir d'una nova aventura ens trobem a la partida del Brillongo, just en el punt on comença el sender SL-V 61 i s'hi troben els panells descriptius del sender i del paratge. Som de la partida Vicent, Emma, Patricia, Valeria, José Manuel, Juan, Angelita, Lluís, Torremocha, Asun, Raül i Miquel.

Foto d'eixida al Brillongo - Montesa

(Foto cortesia d'Emma Pla)

Comencem el camí resseguint l'assagador que ens mena al riu Canyoles just al davant de l'escletxa de la boca de la Fos.

Assagador del Brillongo

(Foto cortesia de Raül Sáez)

L'assagador, al principi planer, es precipita cap a la llera del riu per una rampa rocosa.

Baixada al riu Canyoles per l'assagador del Brillongo

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Un antic camí a la vora esquerre del riu ens condueix cap a l'oest entre pins i baladres.

Remuntant el riu Canyoles pel camí ombrejat

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Poc abans que el camí entre al riu es desvia cap a l'esquerra una sendeta sota un gran pi que ens du a les passeres amb les que travessarem el corrent d'aigua que baixa molt minvat per aquest hivern tan sec que estem patint.

Creuant les passeres del riu Canyoles just en front de la seua confluència amb el barranc de la Fos

(Foto cortesia de Raül Sáez)

A l'altra vora del riu ens trobem a una altra senyal del sender que ens marca l'altitud més baixa del recorregut: els 200 msnm del riu.

Marge dret del riu Canyoles a 200 metres d'altitud

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

La senda travessa alternativament a una banda o l'altra del barranc de la Fos en la zona coneguda com la “Boca de la Fos”. Allí hi trobem un clar exemple botànic de supervivència: una llavor de pi blanc germinà, després del paorós incendi de 1994, sobre una roca de vora la senda; el pi anà creixent i endinsant les seues arrels als forats de la pedra fins que conseguí arrelar a la terra subjacent i va créixer més i més fins a l'estat actual que podeu veure a la foto.

El pi fort: nascut sobre una roca l'ha aconseguit partir de dos

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

En ocasions el senderol despareix i cal seguir per la mateixa llera del barranc. Un poc més amunt arribem on conflueixen el barranc de la Fos i el barranc de la Cova Murada.

Confluència del barranc de la Fos i del barranc de la Cova Murada

(Foto cortesia de Raül Sáez)

Encara que el nostre objectiu és remuntar el barranc de la Fos en aquest punt, i de moment, seguim pel de la Cova Murada fins que per la nostra dreta apareix una senda que remunta el marge del riu fins a un pal indicatiu del sender SL-V 61. Sender que abandonem en aquest punt endisant-nos cap a la dreta per una senda oberta entre els plançons de pi blanc.

Abandonem del PR-V 61 i enfilem una senda que zigzagueja entre plançons de pi blanc

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

La senda remunta un collet situat sobre la lloma d'Algarra, per a després davallar-nos de nou al barranc de la Fos que havíem deixat a la confluència d'aquest amb el barranc de la Cova Murada. Avancem, com d'habitud, passant d'una riba a l'altra del barranc fins que donem la volta a la lloma d'Algarra que divideix les dues conques dels barrancs esmentats i albirem per primera vegada el perfil de la Penya Llarga que es retalla al fons sota el cel blau.

Primeres vistes de la Penya Llarga o Penya de la Saladella

(Foto cortesia d'Emma Pla)

Després d'una hora de camí arribem a la caseta del “tío Ricardet” a la partida d'Algarra on també hi ha un pou homònim que, ara per ara, resulta inabastable per l'abundant i espès matollar.

La caseta del

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

A Algarra fem una paradeta entre els arbocers per a esmorzar que rematem amb un cafetó que ens ofereix amablement l'Asun, tot un luxe en aquestes contrades.

Esmorzar a Algarra envoltats d'arboços (Arbutus unedo)

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Reprenem la marxa baixant per un vertiginós marge que ens retorna al barranc. Tot i que l'autèntica senda arribava a la vora del pou d'Algarra i seguia pel marge dret del barranc fins a la següent confluència de barrancs.

Brusc descens al barranc de la Fos després d'esmorzar a Algarra

Seguim per la llera del barranc fins la següent confluència: la que separa les aigües del barranc de la Fos de les del barranc de la Font d'Espanya. En aquest lloc remuntem la lloma que separa les dues conques, endinsant-nos en el terme municipal de Vallada.

Remuntant la lloma que separa el barranc de la Fos del barranc de la Font d'Espanya

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

La lloma acaba en un carril que un poc més avant s'ajunta amb el camí que ve de la Font d'Espanya.

Carril que ens mena al camí de la font d'Espanya

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Prenem el camí de la Font d'Espanya cap a la nostra esquerra en el sentit de la marxa i en un revolt del camí la sempre amable Asun ens fa una foto de grup amb la Penya Llarga al fons.

Foto de grup davant de la Penya Llarga

(Foto cortesia d'Emma Pla)

El camí acaba en un menut bancal llaurat del que naix una senda que poc a poc va baixant, de nou, cap al barranc.

Senderol del Fontanar de la Fos o Saladella Llarga

Arribats al barranc el travessem i arribem al Fontanar de la Fos o Saladella Llarga, com es coneix al poble veí de Vallada.

Reunits al Fontanar de la Fos: autèntica curiositat amagada

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Aturats observem i fotografiem a dojo el fenomen del Fontanar. Es tracta de dues fonts germanes situades una davant de l'altra, gairebé a la mateixa altura, barranc en mig, amb una particularitat especial: una font, la situada a la vessant occidental, és d'aigua salada i al seu voltant la vegetació no pot créixer.

Al marge esquerre la font salada

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

L'altra font, situada a la vessant oriental del barranc sota la Penya Llarga, és d'aigua dolça i vessa l'aigua sobre unes bassetes de formes arrodonides que formen una cascada pel vessant atapeït de juncs, baladres i bardissa. Només Juan i Angelita aconsegueixen arribar a la font més alta.

Al marge dret la font dolça

(Foto cortesia de Juan Garcia)

La senda es ressegueix amb dificultat per damunt de la font dolça tot remuntant la vessant occidental de la Penya Llarga.

Difícil i empinat senderol que arranca per damunt de la font dolça

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Un collet característic situat entre dues penyes i amb dos pins gairebé bessons ens proporciona un lloc de repòs i de reunió execel·lent en la llarga pujada.

Collet característic que convida a una paradeta

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Reprenem la pujada per l'escàs senderol en fila india i panteixant per l'esforç i el sol que comença a escalfar.

El senderol segueix remuntant la lloma de la Penya Llarga

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Superada la pujada ens trobem al coll que dóna accés als bancals de la Foia Redona ja de retorn al terme de Montesa.

Coll de la Foia Redona

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Resulta, si més no, curiós que els millors exemplars de carrasca (Quercus ilex) que trobem a la vora del camí que delimita la zona de conreu es troben fora de l'àrea protegida pel Paratge Natural Municipal.

Camí de la Foia Redona vorejat de carrasques (Quercus ilex)

(Foto cortesia de Raül Sáez)

Arribats al bell mig de la Foia Redona ens trobem aquesta curiosa pedra com si fos una fita especial.

La fita més curiosa de tota la ruta

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

I ens sobta trobar, en aparent bon estat, aquesta reminiscència d'un passat rural no massa llunyà amb el qual Valeria se sent plenament identificada: serà cosa de casta?

El tractor i la casta

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Es fa l'hora de tornar i Torremocha ens fa de llebrer per tal de trobar la senda més adequada.

FOTO 119

El

I anem tancant la volta a la Penya Llarga que ara observem per la seua vessant oriental des del barranc de la Fos que desaigua els bancals de la Foia Redona.

Vessant oriental de la Penya Llarga

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Just abans d'enfilar la darrera pujada situada entre les penyes del fons, a la foto, per sort el nostre “llebrer” troba el millor sender i evitem els coscollars de la lloma dels Alts del Pastor.

Remuntant la lloma dels Alts del Pastor

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Avancem un poc més i arribem a la lloma que tanca per la capçalera el barranc de la Font del Meló i que ens ofereix esplèndides vistes de la boca de la Fos, de la vall i del poble de Montesa al fons.

Les millors vistes del Paratge Natural de la Fos

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Panorama que no podem deixar d'observar durant uns instants.

Recreant-nos amb les millors vistes

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Poc a poc anem baixant pel terreny rocós de la lloma d'Algarra fins arribar al collet entre els barrancs de la Cova Murada i el barranc de la Fos que hem travessat hores abans. Així tanquem el cercle i només ens queda refer el camí d'eixida de la Fos.

Tancant el cercle

(Foto cortesia d'Angela Sansano)

Acabem la ruta cap a les dos del migdia, després de trescar per les entranyes menys conegudes del Paratge Natural Municipal del barranc de la Fos durant quatres hores i haver-nos ben-guanyat la cassola d'arròs al forn que ens ha cuinat Pepica “la moixentina” al bar Casa Elia la qual cosa també comença a ser una bona tradició. Desitgem, l'any que ve, poder mantenir vives les bones tradicions i poder seguir brindant després de l'aventura....

La cassola d'arròs al forn a Casa Elia

(Foto cortesia de Raül Sáez)

Comentaris
Cerca
Només usuaris registrats poden escriure comentaris!

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 15
Visites ahir: 84
Visites aquest mes: 1402
Visites en total: 202876
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat