CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home

18-09-11 TRAVESSA DE LA SERRA GELADA (La Marina Baixa)

TRAVESSA DE LA SERRA GELADA

LA MARINA BAIXA

08/09/2011

Si fa no fa un any poc podíem pensar tot travessant el forat de Bèrnia que tornaríem a aquest paisatge enlluernador que, emmarcat pel forat, se'ns oferia (vegeu aquesta imatge]) Al litoral de la Marina Baixa, entre les badies d'Altea i Benidorm, s'hi retalla la silueta de una serreta que és el cor del Parc Natural al qual dóna nom: la Serra Gelada.

La seua situació litoral, pròxima a les platges més freqüentades del sud del país, semblava un lloc perfecte per treure'ns de sobre la “depre” post-vacances, post-festes, post-concerts i post-casoris (per cert, molta felicitat per als primers CEM-membres que contrauen matrimoni) que ens tenalla durant el mes de setembre: per un costat trenquem l'apatia de l'estiu estirant una mica les cames i, per l'altre, no deixem l'oportunitat de refrescar-nos a les platges que ens han sigut tan habituals les darreres setmanes.

Amb una puntualitat quasi anglesa ens vam reunir a Benidorm i després d'encomanar el menú del dinar enfilarem amb els cotxes cap al Racó de l'Oix l'extrem més oriental d'una urbs encara ben atapeïda de turistes de sol i platja. Tan atapeïda que, tot cercant aparcament, vam acabar remuntant tota la carretera que mena a la Creu estalviant-nos així les primeres costeres.

Després dels preparatius ens férem l'habitual foto d'eixida, amb Benidorm i el Puig Campana de fons, el grup format per Maria José, Fina, Joan, Analia, Valeria, Patri, Noelia, José Ángel, Pilar, Vicent, Miquel, Neus i Emma.

Foto d'eixida

Puntuals a l'hora prevista per l'organització començarem la ruta i ben aviat aparegueren les primeres costeres que esmicolaren el grup capitanejat per Joan.

Primeres costeres

Encara amb el rerefons de la partida els esforçats “penitents” fan via lloma amunt. La postura de penitent no és més que l'actitud submisa que adoptem per no entropessar amb els obstacles del camí.

Els esforçats

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Gairebé al cap damunt de la primera lloma una paradeta per a reagrupar-nos i fer una miradeta al “paradigma turístic” que anem deixant enrere.

El

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

I una altra miradeta al paisatge que anem descobrint: els impressionants penya-segats de la Serra Gelada. En aquest cas el Cantal Roig.

El Cantal Roig

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

L'anunciat canvi de temps es fa de pregar i fa una calor de ple estiu. La pujada ens fa suar abundantment mentre el vent roman encalmat i el sol somriu de valent, tant que el seu somriure es dibuixa fins i tot a les pedres mentre l'illa de Benidorm s'ho mira tot impertèrrita des de la llunyania.

El somriure del sol es dibuixa a les pedres

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Seguim endavant apropant-nos al Morret Negre i a l'illeta Mitjana que ens esperen pacientment una mica més enlla.

El morret Negre i L'illeta Mitjana

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Una baixada pronunciada i en el coll trobem un grup de pins amb un bonic mirador que ens apropa al buit i a la bellesa de l'abrupta vessant de la serra que dóna a la mar. Això sí, ens apropem amb respecte tot reptant per la roca.

Mirador amb respecte

Mentre els més agosarats ho fan ben drets vencent el vertigen que s'encomana.

Els més agossarats al mirador

El perfil del Morret Negre cau a plom sobre la mar tot vigilant l'illeta Mitjana. Acostant-nos a l'espadat el soroll del cor es confon amb el batec del mar, tot parafrasejant Carles Sabater i Pep Sala, i ens allunya de la remor de “bakalao” que puja de les zones habitades.

El batec del mar

A la següent pujada ens trobem les runes d'una caseta de vigilancia costanera situada a ras del penya-segat.

La caseta de vigilància costanera

Tot just abans d'encimbellar-nos al capdamunt del morret Negre on fem una paradeta per reagrupar-nos.

Paradeta al capdamunt del morret Negre

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

I no ens sabem estar sense observar, a vista d'ocell, un dels tresors que la Serra Gelada amaga de les furtives mirades d'aquells que habitem terra endins. L'illeta Mitjana hui s'ens mostra als ulls des de tots els angles i des de l'únic lloc terrer on es pot veure de prop.

L'illeta Mitjana a vista d'ocell

Com us podeu imaginar la ruta és un autèntic trenca-cames de tantes pujades i baixades i sempre viatgem acompanyats d'eixa “mar ampla, blavíssima i amb aquell fumet misteriós en la ratlla de l'horitzó” que immortalitza Enric Valor a les seues rondalles. Enguany es commemora el centenari del natalici de l'escriptor de Castalla....

La Mar d'Enric Valor en el centenari del seu natalici

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Un poc més enlla, en superar una nova pujada, ens rep un suau ventet que acollim amb satisfacció tot gaudint-lo amb una altra paradeta. Darrere nostre es veu la llarga successió de llomes i penya-segats que hem anat travessant. Bé tots no: el darrer que s'hi veu ni tan sols l'hem trepitjat. És l'illa de Benidorm que s'alinea amb els seus germans grans fent l'efecte que formen part d'una mateixa unitat geològica, com així és. Només la baixa altitud d'alguns punts de la serra i l'elevat nivell de l'aigua del mar fa que s'hi mostre separada de la Serra Gelada. Descobrim així una nova visió de l'illa de Benidorm.

Una nova visió de l'illa de Benidorm

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Seguim pujant i baixant fins un coll on agafem la pista asfaltada que mena directament a l'Alt del Governador (438 msnm) punt culminant de la serra i on, entre les tanques de les estacions repetidores i el penya-segat, gairebé no queda lloc ni per al vèrtex geodèsic ni per a l'habitual foto de cim.

L'Alt del Governador 438 m

Ara només ens queda una llarga baixada cap a l'Albir que, entre l'ombra de la pineda i les noves panoramiques de la badia d'Altea que ens ofereix, es fa més agradosa de recórrer. Al fons de tot s'hi retalla la carena de la serra de Bèrnia inici d'aquesta narració.

La badia d'Altea amb la serra Bèrnia al fons

A la baixada ens abasta el nostre amic David de Crevillent. Amb qui hem tingut la sort de compartir alguna ruta com la que es descriu al fòrum d'aquesta mateixa web.

Arribats al final del nostre recorregut ens espera l'organització encarnada en Mari Carmen i ens acomiadem fins una altra ocasió del Parc Natural de la Serra Gelada, com no podia ser d'una altra manera, amb una instantania.

Cartells del Parc Natural a l'Albir

Però encara no han acabat les nostres vicissituds del dia: abans de dinar els conductors han d'anar a “recuperar” els vehicles, en cotxe això sí, i les esforçades senderistes han de recórrer a peu la distancia que ens separa del “Chiringuito” d'Altea, ara bé, pel passeig marítim de l'Albir i amb la possibilitat de fer un bany a la platja!!!!

Reunits tots de nou ens disposem a menjar-nos de bona gana una excel·lent paella de marisc.

Dinant al

Dinant al

Després de dinar una imatge mostra la realitat i l'acudit el fa Tormogros al comentari.

La realitat i l'acudit de Tormogros

(Foto cortesia de Patricia Carreres)

Fins una altra aventura.

Comentaris
Cerca
Només usuaris registrats poden escriure comentaris!

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 15
Visites ahir: 84
Visites aquest mes: 1402
Visites en total: 202876
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat