CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home

06-03-2011 RAMBLA SALADA D'ALBATERA - CAMÍ FERRAT

RAMBLA SALADA D'ALBATERA

EL BAIX SEGURA

CAMÍ FERRAT

06/04/2011

No sempre les aventures del CEMtre han de culminar al cim de les muntanyes també als profunds solcs d'aquesta arrugada escorça terrestre hi podem trobar bellesa, aventura i un munt de coses curioses. Els barrancs, els rius i les rambles ens poden oferir noves sensacions i no debades amb ells gaudim d'altres vessants de l'esport d'aventura. El barranquisme, el ràfting, el kaiak o la simple diversió aquàtica són alguns dels exemples. A la rambla salada d'Albatera hi trobem també un exemple de fusió de modalitats d'aventura que poc a poc anirem relatant.

La primera preocupació al programar una activitat com aquesta és trobar un bon punt de reunió dels participants. Crèiem que l'havíem trobat i precisat amb detall a la descripció de l'activitat però la crua realitat ens demostrà que, tot i viure a l'època de la “cibertecnologia” ens continuem perdent per aquestes terres.... Les precaucions fóren poques i vam trigar a reunir-nos gairebé una hora de rellotge. Haurem, doncs, d'afinar més la ploma o, tal volta, deixar que el destí ens acabe reunint aleatòriament.

Ja per fi reunits al Mos del Bou férem via amb els vehicles pels camins rurals fins arribar al canal del transvase just en el punt on es creua amb la rambla salada. Després, pel camí de servei del canal arribem al pont de la carretera de la sal que remuntem fins a l'aparcament dels cartells, que en aquestes hores es ple a vessar.

Ens preparem les motxilles amb els estris de via ferrada i passades les 10 del matí ens fem la típica foto d'eixida. Som de la partida Bele, Joan, Analia, Noelia, Vivi, José Ángel, Neus, Pilar Garcia, Pilar, Neus, Lidia, Fortu, Gabi, Jorge, José Carlos, Lina, Quique, i Miquel, tot i les baixes d'última hora.

FOTO D'EIXIDA

El lloc d'eixida està situat al sud del pas de l'estret de les Finestres curiosa formació rocosa atapeïda de forats que ens acompanya per la nostra dreta mentre davallem per la pista inicial del trajecte.

PISTA AVALL

La pista creua el barranquet que ve de l'estret i després d'un tram en el que flirteja amb la llera del barranquet comença a remuntar la vessant oposada fins arribar, passat un bancal d'oliveres, a un antic canal d'aigua. Aquest canal ens servirà de senda i els seus aqüeductes de perfectes passeres sobre els nombrosos barrancons que baixen de les Finestres.

AQÜEDUCTE MENUT

Deixem de banda la variant 1 que baixa directament a la rambla per a remontar-la per uns tolls d'aigua salada i seguim per la ruta principal que és el nostre objectiu de hui. A l'antic canal es van succeint els desmunts, els aqüeductes i un túnel que ens fan avançar en filera. El túnel no és transitable i ens obliga a remuntar una llometa amb fort pendent de pujada i de baixada que ens deixa, com no, en un altre aqüeducte.

AQÜEDUCTE GRAN

El canal a poc a poc ens apropa a la rambla fins que a les envistes d'un aqüeducte destruït baixem a la llera de la rambla, que després de les darreres pluges ha perdut el seu mantell blanc habitual. Un poc més amunt després de les restes d'un aqüeducte que creuava la rambla ens trobem amb un naixement d'aigua salada que està situat uns pocs metres per damunt de la rambla. Açí la gran quantitat de sal dipositada no ha desaparegut del tot i s'observa amb claredat. Algú no s'hi pot estar de fer un tast per comprovar l'elevada salinitat de l'aigua.

NAIXEMENT D'AIGUA SALADA

Seguim remuntant la llera de la rambla entre grans blocs de pedra i en el primer revolt trobem la indicació de la variant III o senda del corral de les vaques que ix cap a l'esquerra. En aquest punt però a la riba oposada ix la via d'evacuació del sender. L'itinerari principal segueix ara en tot moment la llera de la rambla que s'encaixona entre les ribes de roca d'algeps, es succeeixen els naixements d'aigua salada i una mica més amunt comencem a trobar vegetació de ribera: senyal que les aigües van perdent salinitat. Al cap de poc ens trobem amb el primer obstacle seriós: el “Barrón Negro”. Es tracta d'un curt ressalt de roca volcànica de color negre coneguda amb el nom de diabasa. El ressalt es pot superar pels grans graons on baixa l'aigua.

BARRÓ NEGRE PELS GRAONS

O també per el lateral esquerre en el sentit de la marxa que està equipat amb una cadena i que s'usa quan l'aigua omple el pou que es forma al peu del barró negre. Cadascú de nosaltres tria la manera de superar-lo que més li ve de gust....

BARRÓ NEGRE PER LA CADENA

Una vegada superat el barró ens aturem una estoneta per a esmorzar, són les 11 del matí i duem una horeta d'activitat. La rambla ara convertida en barranc comença a descriure un munt de meandres encaixonats en la blana roca d'algeps.

RAMBLA SALADA ENCAIXONADA

De tant en tant les roques s'estreten i es formen tolls alimentats per un rajolí d'aigua que no ens ha deixat des que vam baixar a la rambla. Anem sortejant els tolls amb algun que altre salt fins que ens trobem amb un de més gros que ens barra el pas. És tracta d'un obstacle no previst per l'organització tot i que amb els ingredients inicials, hivern, barranc encaixonat i pluges prèvies, què més es necessita? L'aigua del toll té un color rogenc de l'argila que porta en suspensió i no es veu el fons, quina profunditat té?. Les parets són llises, altes i s'engrunen si intentem escalar-les. A més a més les dues vessants estan molt separades per avançar amb tècniques d'oposició més pròpies de l'escalada. Què fem? És la gran qüestió. Gabi proposa fer una passera amb pedres però la profunditat sembla gran quan llança una pedra grossa que el toll s'empassa sense deixar rastre. Quique assumeix el lideratge en eixos moments de dubte, es treu les botes, els calcetins i els pantalons i s'endinsa decidit al toll.

QUIQUE PASSANT EL TOLL

Darrere seu anem tots els demés tot fent un seguit d'exclamacions: que si l'aigua està molt freda, que si hi han moltes pedres al fons, que si ho sé no vinc, etc. Amb l'ajut de Quique per a eixir del toll i una bona sessió de fotos de “l'espectacle” anem passant tots i totes sense cap remullada seriosa.

PASSANT EL TOLL

Darrere nostre arriba un nombrós grup de gent que tot i l'oferta de Quique per ajudar-los gira cua i se'n torna per on han vingut. Amb rapidesa ens tornem a vestir i passat un revolt assolellat ens reunim tots per tal de seguir. Si fa no fa ha passat una altra horeta des que vam superar el barró negre.

PRENENT CALOR DESPRÉS DE PASSAR EL TOLL

La conversa s'anima tot rememorant les sensacions acabades de viure quan sense temps de pensar-ho ens trobem amb un altre toll. Aquest, més menut, té per la nostra esquerra una passera de pedres sota l'aigua que reforcem amb d'altres fent bona la idea de Gabi d'abans i no suposa un gran obstacle. De sobte, un poc més amunt (aigües amunt mai millor dit ;) l'estret s'eixampla per a tornar a estretar-se un altre cop i obligar-nos a passar sota les roques soscavades per l'aigua.

PASSANT SOTA LES ROQUES

A poc a poc el barranc es desencaixona i tot i seguir per la llera apareixen alguns pins i vegetació de ribera fins que un altre tipus de roca, aquesta conglomerat, ens barra el pas tot formant una cascada situada a l'interior d'un pou obert a la roca: som a la zona dels “llacs”, petits tolls d'aigua situats al peu dels salts. El primer te la forma d'una gran xemeneia amb els laterals arrodonits i un pas estret al capdamunt per on baixa l'aigua i per on pujarem gràcies a la via ferrada amb la qual està equipat.

FERRADA DE LA XEMENEIA

Ens equipem convenientment: casc, arnés i cintes dissipadores i ens distribuïm adequadament per tal que els iniciats recolzen els neòfits. Tot recordant la importància de les mesures de seguretat que era l'altra gran preocupació (quasi obsessió) dels organitzadors.

EQUIPANT-NOS PER A LA FERRADA

(Foto cortesia d'En José Manuel Pla)

Un rere l'altre anem superant la xemeneia i tots anem tan concentrats amb els estris i els canvis de mosquetons que és difícil trobar una instantània amb el rostre ben definit.

NOELIA FENT LA FERRADA

Com que n'érem un munt de gent valguen dues fotos per exemple: una d'una neòfita.

LINA FENT LA FERRADA

I una altra d'una avesada experta en aquestes qüestions.

LINA FENT LA FERRADA

Per tal de veure més instantànies vegeu la galeria de fotos d'aquesta activitat.

Després de la gran xemeneia es succeeixen fins a tres salts més de menor altura la dificultat dels quals es radica en sortejar els tolls mitjançant travesses horitzontals perfectament equipades. Entre el segon i el tercer salt per la nostra dreta hi ha un altre barranc que es troba equipat amb la variant II de l'itinerari principal.

SEGON SALT AL FONS EL DARRER SALT

Una vegada superades les majors dificultats de la jornada ens reunim en una zona rocosa per fer un glop d'aigua i ens adonem que són les dues del migdia i encara hem de sortir del barranc i tornar al cotxes. La ruta avança per la llera del barranc i està perfectament indicada. Sobre tot en el lloc on una confluència de barrancs podria generar confusió.

SORTINT PEL BARRANC

Un cartell ens indica el lloc per on hem d'eixir del barranc i incorporar-nos a una pista que remunta la conca alta del barranc i les seues bifurcacions. Arribats al cap d'amunt ens incorporem al camí del “Agudo” però just en sentit contrari (a la dreta segons avancem). Només arribem al camí del “Agudo” veiem una canonada que creua el camí: es tracta de la conducció d'aigua saturada de sal mineral que va del Pinós a les Salines de Torrevella. Fou construida en la dècada dels 50 del segle passat per tal d'estabilitzar la producció de sal en èpoques de pluges intenses, té una longitud de més de 50 km i la salmorra que du té una concentració de sal deu vegades superior a la del mar.

El camí del “Agudo” resulta ser un trenca-cames amb constants pujades i baixades fins arribar a un camí asfaltat que prendrem a la dreta de baixada i que ens durà fins la pedrera de pòrfir de “Cabezo negro”. Conegut així pel color de la pedra que el conforma: la mateixa diabasa que hem trobat al barró negre. A la pedrera s'obté el pòrfir que és una grava molt dura i resistent a l'abrasió que s'usa en la construcció de paviments.

Abans però ens retrobarem amb la conducció de salmorra que bé en superfície o bé soterrada ens acompanyarà fins els cotxes pel camí de la sal. Ara ja coneguem l'origen del nom del camí que després l'asfalt transforma en carretera.

Arribem als cotxes un poc abans de les 4 de la vesprada després de 5:30 hores d'activitat i no sense haver avisat del retard amb el qual arribarem al “Rincón Huertano” on ens cruspirem un típic consomé amb pilota d'Albatera. Des d'ací vull agrair al personal del restaurant la deferència que van tenir d'esperar-nos fins tan tard.

DINANT AL RINCON HUERTANO D'ALBATERA

El dinar es va allargar durant una bona estona entre comentaris sobre la satisfactòria experiència en ferrades, primera per a alguns i algunes i sobre l'espectacular “aventura” del toll d'aigua. Ben aviat el temps se'ns va tirar a sobre i vam haver de fer “via” cap a les nostres habituals ocupacions no sense tenir el ferm convenciment que hem obert camí cap al “senderisme vertical”.

No vull deixar passar l'ocasió per agraïr a l'Acclivis de Crevillent i als amics Torremocha i Lluís el material ens han deixat i també al CEMtre i la seua directiva i a tots els participants en l'activitat la bona disposició prèvia, durant l'organització, durant el desenvolupament de l'activitat i després també: amb gent així les principals preocupacions s'esfumen.... Gràcies a tots. SonrienteRiendo

Comentaris
Cerca
Només usuaris registrats poden escriure comentaris!

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 15
Visites ahir: 84
Visites aquest mes: 1402
Visites en total: 202876
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat