LA MALADETA
PARC NATURAL POSETS – MALADETA
PIRINEUS
3.308 msnm
29/05/2010
Com que la passada “temporada de neu" a la primavera només assolirem al 66% la Maladeta (la tortuga feu fallida), enguany vam planejar la revalida...
Amb les bones notícies que teníem de poder arribar a la Besurta (1.897 msnm) en cotxe privat – recordeu que a l'estiu el Parc Natural talla l'accés des del “Plan de l'Espital" - divendres 28 de maig cap a les dues del migdia recollirem al més faener de tots i enfilarem cap al “Piri".
Pels volts de les 9 del vespre ja èrem a Benas on fèrem nit a l'hotel Llibrada (

Sorry. You have to be registered to access this content.

). El poble estava del tot solitari i amb la major part dels establiments tancats: es notava la “temporada baixa".
L'endema de bon dematí fèrem via amb el cotxe fins la Besurta. Quan arribarem a l'alçada de la cabana del Plan d'Están semblava que estavem arribant a qualsevol centre comercial en dia de rebaixes: un munt de vehicles, un munt de gent equipada o equipant-se tot i no ser encara les 7 del dematí. Veient la gentada que s'hi arreplega alla dalt s'entén que es faça necessaria una regulació dels accessos al Parc.

Amb tot aconseguirem trobar un lloquet a l'esplanada que hi ha passat el torrent de Villamorta i contemplarem els 1.400 metres de desnivell que ens separaven de l'objectiu.

Mitxel, Ricard i jo mateix acuitarem la preparació i a les 7 del dematí començarem l'activitat del dia. La curta pujada fins el refugi de la Renclusa (2.14o msnm) serví per entrar en calor i tantejar les primeres pales de neu.

A les proximitats del forau de la Renclusa la neu ja tenia continuïtat i ens calarem els estris als peus: els uns esquís i l'altre grampons.

Cap als 2.600 m fem una ullada cap endarrere i contemplem, escortats pel pic de Paderna a l'oest i el pic de la Renclusa a l'est, el verdor de la Costera culminat per la nevada Tuca de Salbaguardia i el pic de la Mina.

Les interminables rampes nevades ens condueixen cap als 2.800 m just al punt on se separen les rutes d'hivern de l'Aneto i la Maladeta.

En eixe punt deixarem la còrrua de gent que feia via cap al Portilló Superior per pujar a l'Aneto. Aprofitem per reunir-nos i fer un mosset són les 10 del matí. L'objectiu del dia ja sembla més prop.

A partir d'ací les condicions de la neu empitjoren i les nostres forces també: la neu es torna humida i col·lapsa les  pells de foca i la traça oberta esta menys marcada i ens enfonsem cada vegada més. Tot això junt amb l'altura que anem agafant fa més penós l'avanç per la gelera de la Maladeta.

Només Mitxel sembla estar més en forma després de la seua incursió al Coll d'Alba del passat 16-05-10 (vegeu 

Sorry. You have to be registered to access this content.

) i ens espera còmodament assegut a frec de la rimaia a 3.100 m.

La rimaia en aquesta època de l'any esta completament coberta de neu i travessar-la no presenta cap problema. La principal dificultat és el fort pendent del corredor de la Rimaia.

(Foto cortesia d'En Mitxel Reig)
Reunits de nou ens enfrontem al corredor que, Mitxel i jo, ataquem en “ensemble" mentre que Ri l'ataca en solitari. Tots tres utilitzem dos piolets i grampons en una neu en immillorables condicions.

Arribats al coll de la Rimaia (3.232 m) ens trobem amb Cristina, una noia que s'enfronta tota sola al descens, calçada amb els grampons de rigor i amb, només, un piolet i un bastó a les mans. Li desitjem sort i ella, valenta, enfila cap a vall.

L'aresta que segueix fins el cim és prou ampla i amb unes condicions meteorològiques exel·lents arriben al cim de la Maladeta on ens reunim tots de nou amb satisfacció evident. Són les 2 del migdia.

(Foto cortesia d'En Ricard Jiménez)
No bufa gens de vent al cim i tot i la baixa temperatura s'esta tan bé que ens quedem una estoneta per a gaudir de les vistes: Aneto, Posets, Perdut i fins i tot Vignemale es distingueixen perfectament.

(Foto cortesia d'En Ricard Jiménez)

(Foto cortesia d'En Ricard Jiménez)
Però toca baixar el corredor fins la rimaia on fem un mosset i ens preparem per a les baixades: una rapida per als que dominen el descens amb esquís i una lenta per a qui ha de baixar a peu.

Cansats però satisfets cap a les 6:30 de la vesprada engeguem de nou el cotxe per tornar a la civilització i cel·lebrar-ho com cal. Tornarem a fer activitats de neu en aquesta temporada? Mai se sap que ens dura el futur...

(Foto cortesia d'En Mitxel Reig)

Última edición por MIQUELET (23-06-2010 14:38:32)