CEM - Centre Excursionista de Montesa

  • Aumentar fuente
  • Fuente predeterminada
  • Disminuir fuente
Home Fòrum

CEM - Forum

Forum del Centre Excursionista de Montesa

No te has registrado

  • Inicio
  •  » Senderisme
  •  » 02-05-2014: EL PINSAPAR - SERRA DE GRAZALEMA Cadis (Andalusia)

Add to: Mr. Wong Add to: Mr. Wong Add to: Webnews Add to: Icio Add to: Oneview Add to: Folkd Add to: Yigg Add to: Linkarena Add to: Digg Add to: Del.icio.us Add to: Reddit Add to: Simpy Add to: StumbleUpon Add to: Slashdot Add to: Netscape Add to: Furl Add to: Yahoo Add to: Spurl Add to: Google Add to: Blinklist Add to: Blogmarks Add to: Diigo Add to: Technorati Add to: Newsvine Add to: Blinkbits Add to: Ma.Gnolia Add to: Smarking Add to: Netvouz Information



#1 19-06-2014 00:37:13

MIQUELET
Member

02-05-2014: EL PINSAPAR - SERRA DE GRAZALEMA Cadis (Andalusia)

EL PINSAPAR
Serra de Grazalema
Grazalema - Cadis - Andalusia
02/05/2014

El “Pinsapar" és, sense lloc a dubte, la principal atracció natural de la Serra de Grazalema. El mot “pinsapar" deriva de la paraula “pinsap". El pinsap (Abies pinsapo Boiss) és un arbre descendent dels avets centre europeus, molt més habituals de llocs septentrionals freds i humits.

I com és que esta present a un lloc tan meridional com Andalusia? Si prefereix llocs freds i humits, Andalusia no sembla, a priori, el lloc més escaient per tal que puga desenvolupar-se si exceptuem els jardins conreats per l'home. Doncs hi han diversos factors que han confluït i conflueixen per tal que el pinsap puga no sols germinar, si no també créixer, desenvolupar-se, fructificar i propagar-se. Es tracta de factors històrics i ambientals.

Els factors històrics, entesos en termes de història del desenvolupament de la vida al planeta terra, foren els que propiciaren “l'arribada" dels predecessors del pinsap a Andalusia. L'avanç del gel en les pretèrites glaciacions de l'era Quaternaria obliga les espècies botaniques a viure cada vegada en llocs més meridionals; així l'estatge de coníferes alpines va conquerir cada vegada terrenys més baixos tant en latitud com en altitud, a condició que els seus requeriments vitals es mantingueren. El retrocés del gel en les èpoques post-glacials feu possible el manteniment de “reductes" d'aquestes comunitats vegetals en llocs determinats. Llocs que, degut a la nul·la o escassa activitat de l'home, han arribat fins als nostres temps. Un exemple pròxim i nostrat d'aquestos reductes n'és el carrascar de la Font Roja a l'Alcoia.

És precisament la Font Roja un altre exemple del compliment de les “condicions" necessaries per tal que espècies que ara troben el seu clímax òptim en altres llocs més llunyans es mantinguen. Eixes condicions ambientals escaients són la humitat, l'orientació orografica i el règim climatic, principalment. De tots és sabut que les orientacions orografiques septentrionals afavoreixen el manteniment de la humitat necessaria per tal que es desenvolupen les plantes. Són les ombries els llocs on més humitat s'hi concentra i s'hi manté; en contraposició a les solanes que solen ser més arides i seques. Doncs la serra de Grazalema disposa d'aquesta orientació afavoridora i, sorprenentment, de la pluviometria més elevada de la península Ibèrica. Factors aquestos són els que han permès la conservació d'aquesta avetosa a l'extrem més meridional d'Europa. Contrariament al que sembla donada la situació de la serra de Grazalema, pròxima al continent africa, la seua orografia amb una orientació sud-oest nord-est facilita l'enlairament i refredament de les masses humides provinents del golf de Cadis i provoca precipitacions molt abundants a qualsevol estació de l'any. Ens expliquem ara com s'ha pogut conservar aquesta joia de la natura fins els nostres dies.

El pinsap fou descrit per a la ciència pel botanic suís Edmund Boissier, en la seua obra “Voyage botanique dans le Midi de l´Espagne" publicada l'any 1838. Boissier contacta en Malaga amb Pablo Prolongo i Félix Haenseler, dos farmacèutics malaguenys, molt aficionats a la botanica, que li van mostrar els seus herbaris. En aquestos, Boissier pogué veure per primera vegada rames i acícules de pinsap, i pensa que podria estar davant una espècie nova per a la ciència, la qual cosa corrobora, més endavant, en el seu treball de camp.

Els pinsapars són les avetoses naturals d'aquest espècie i, a més a més de les existents al sud de la península ibèrica, es poden trobar també al Riff marroquí i a la península turca d'Anatòlia; encara que alguns experts, als exemplars d'aquestos indrets els consideren espècies diferents.

El pinsapar de la serra del Pinar, al parc natural de la serra de Grazalema, és un dels pocs boscos purs que podem trobar. És molt més habitual trobar-lo barrejat amb roures valencians, aurons o pins.

El pinsapar de Grazalema té una extensió d'unes 450 hectarees i un elevat valor paisatgístic i científic i, malgrat la protecció que gaudeix, encara són molts els perills que l'amenacen: incendis provocats, sequera, pressió urbanística, erosió, sobrepastoreig, excés de visitants, etc. És per això que es tracta d'una espècie amenaçada, afortunadament, en el seu grau més baix segons la classificació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura; concretament és una espècie vulnerable.

Són aquestes raons les que fan que les visites al pinsapar estiguen controlades i sotmeses a autorització prèvia durant la major part de l'any i, a més a més, estiguen vedades a l'època estival a fi i efecte de reduir el risc d'incendis forestals. Cal programar amb temps la nostra visita al pinsapar per tal de fer efectiva la protecció i admiració que es mereix. No hem d'oblidar que preservar i conservar els valors naturals és una tasca de tots.

Però no són sols els valors naturals, paisatgístics i científics els que ens van dur a conèixer el pinsapar “in situ". El pinsapar és un record remot de la nostra formació acadèmica durant la joventut; efectivament, els nostres professors, “mestres" en botanica, a través de la transmissió del seu coneixement anaven sembrant la nostra admiració per la natura en general i pel regne vegetal en particular i tot destacant les curiositats més importants per tal de reclamar la nostra atenció ens inocularen mots i idees als plecs de la nostra memòria. Fou el descobriment, entre d'altres, del pinsap i la seua rellevancia botanica i, com sembla, que a la senectut les idees ens retornen, vam prendre la determinació de visitar tan majestuós indret, cosa que recomane a tothom que senta una estima especial per la natura i, de la que tot seguit us en volem fer un tast.

El sender del pinsapar abans anomenat “camí del Pinar" o “carril de la neu" és la via escollida per visitar-lo i gaudir-lo. Fins la construcció de la carretera que supera el coll del “Boyar" tot discorrent per la solana de la serra del Pinar el sender del pinsapar era la via de comunicació habitual entre la vila de Grazalema i la seua pedania de “las Huertas de Benamahoma". A més a més dels traginers amb les seues cavalleries el camí era ruta habitual del comerç de la neu i del gel que, com a les nostres terres, es conservava a les caves o pous de neu fins l'estiu. El gel arribava, en la seua distribució, fins Sanlúcar de Barrameda i Doñana.

Per accedir a l'inici de la ruta hem de viatjar per la carretera CA-9104 i, si ho fem venint del sud, n'és molt recomanable allargar-se uns dos quilòmetres més del punt d'inici per visitar el port de “las Palomas" i el seu enlairat mirador. El port de “las Palomas" (1.189m) és el pas més elevat d'Andalusia occidental i, a més de lloc habitual de pas dels coloms (d'ací li ve el nom) també és molt habitual de les curses ciclistes. Les vistes, no cal dir-ho, són espectaculars.

Retornant sobre els nostres passos accedirem al paratge conegut com “las canteras" o “los areneros"; ens hi-trobarem una esplanada amb un tancament de corrons de fusta que fa d'aparcament i una caseta per als vigilants també de fusta.

Modernament el sender s'ha homologat amb el codi PR-A 347 i a l'esplanada també trobarem el panell informatiu.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_001_20140619_1471483259.jpg]
El primer tram del sender transcorre per la solana de la serra de “las Cumbres" tot fent giragonses sota un clarejat bosc de pins pinastres de repoblació. Les clarianes són abundants i la pujada ens fa suar abundantment; tanmateix resulta ben curta doncs sense forçar el pas i en només 40 minuts ens plantem al coll de “las Cumbres" de 1.225m. Al coll les vistes cap al sud est, tot i que la visibilitat no és òptima, són precioses. Sota els nostres peus s'hi observa la carretera per la qual hem accedit a la ruta sota els pinastres. En el centre observem la vila de Grazalema i l'embassament que la proveeix d'aigua. A la dreta la serra del “Endrinal" i als seus peus els verds prats del port de “los Alamillos" i l'extens bosc de sureres i gal·lers que s'hi estén a continuació. Per aquest bosc de sureres i gal·lers transcorren 11 quilòmetres de la carretera d'accés a Grazalema des de Ronda, tota una joia per als sentits.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_003_20140619_1806189360.jpg
Cap al nord oest els darrers contraforts de la serra de “las Cumbres" ens oculten “las caidas" de la serra del Pinar però no poden evitar que s'albire el cim del “Torreón" (1.648 m) el cim més alt de Cadis; als seus peus la serra de “Zafalgar". Totes tres serres: “las Cumbres", el Pinar i “Zafalgar" conformen i bressolen el majestuós circ on, encara invisible en aquesta instantania, s'allotja el pinsapar.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_004_20140619_1093918241.jpg
A partir del port el sender és molt més planer i còmode; en un tres i no res ens trobem a cavall del contrafort de la serra de “las Cumbres" que vèiem des del port i ens trobem les restes d'un pou de neu amb el seu panell explicatiu; al fons comencen a albirar-se els “braços" més enfiladissos del pinsapar sota la perenne vigilancia del “Torreón".
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_005_20140619_1498014921.jpg
Només cinc minuts més tard els ulls s'ens obren de bat a bat al trobar els primers pinsaps de grandaria respectable orlant la vista més habitual i famosa del pinsapar, una mica lluny emperò.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_008_20140619_1425154609.jpg
El sender alterna les zones rocoses amb el bosc mixt de pinsap i frondoses  tot conformant el preludi del pinsapar més pur. En la imatge, ara més propera, s'hi observa el color verd obscur del pinsapar que, a les parts més baixes apareix clapejat de frondoses d'un color verd més clar. L'espècie de frondosa més abundant correspon al gal·ler o roure valencia (Quercus faginea ssp valentina).
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_009_20140619_1505072930.jpg
Unes corbes més enlla immortalitzem un nou exemplar que tenim a tocar; en aquest tram en baixada podem contemplar els pinsaps en tota la seua alçada. N'hi han tants que ens aturaríem a cada passa per fotografiar-los.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_010_20140618_2061714402.jpg
Estem ben cofois de voltar pel pinsapar i no podem estar-nos d'abraçar-los per a transmetre'ls tota la nostra força i estima. Trobem que no ens hem sortit; a canvi rebem d'ells la serenor i la pau de les seues vides centenaries.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_011_20140618_1950420323.jpg
Per fi ens endinsem en el pinsapar i, com diuen les guies del sender, el primer que ens sorprèn és la fosca i la frescor que s'hi percep. El bosc és quasi fantasmagòric. Els pinsaps són enormes, alguns drets i erectes, d'altres en forma de canelobre amb tres o quatre braços, tot depenent de les vicissituds que han viscut. La molsa és per tot arreu: al terra, als troncs dels arbres i també als troncs caiguts. Fet i fet els únics rajos de sol que penetren ho fan pels enormes espais que deixen els pinsaps caiguts.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_012_20140618_1176892804.jpg
El transit pel pinsapar resulta molt agradable sota l'espessa ombra i atès que va de baixada els plaers es multipliquen. De tan en tant trobem alguns roures també centenaris. Llurs soques estan buides i formen grans espais on es inevitable fer-se unes fotos.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_013_20140618_1456081282.jpg
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_015_20140618_1281749783.jpg
La senda es fa ampla i ens trobem un panell explicatiu d'un altre ofici tradicional del lloc, hui ja desaparegut: el de carboner. El pendent, en baixada, es fa més pronunciat i el sol comença a penetrar. Acabem de deixar enrere el pinsapar i els seus quatre quilòmetres de senderol quan fem una vista enrere per retindre la imatge de les puntes dels pinsaps que semblen voler emular les esmolades crestes de la serra del Pinar. Se'ns ha fet curt el transit pel pinsapar i tot plegat ens deixa una petja inesborrable.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_016_20140618_1931723424.jpg
Tot just ens trobem al coll del Pinar on trobem una pista forestal que prenem cap a la esquerra per a abandonar-la uns metres més enlla per una senda que fa una drecera en les giragonses de la pista fins que acaba retornant a ella.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_018_20140618_1476518253.jpg
La pista ens menara directament fins Benamahoma. Quatre quilòmetres amb poca ombra i molt de sol ens castiguen durament. Tanmateix la vegetació segueix sent espectacular, en especial els gal·lers que també van acompanyats d'alzines i algun que altre pinsap. De vegades trobem agrupacions monumentals de gal·lers.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_019_20140618_1433403837.jpg
El transit per la pista se'ns va llarg però per sort les corbes més tancades podem evitar-les tot fent dreceres mentre seguim admirant els monumentals gal·lers, en aquest cas, solitaris.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_020_20140618_1430740743.jpg
Per fi la pista s'acaba junt a l'entrada del camping “los Linares", el naixement del riu Majaceite i la piscifactoria de truites de Benamahoma. A l'allargassat poble cerquem un lloc per reposar forces i també un transport que ens retorne al lloc de partida; com que el transport es demora fem un descans a la plaça d'Andalusia de Benamahoma tot delectant-nos-hi observant el fabulós bosc de frondoses de la serra de “Albarracín". Aquestos boscos de frondoses són l'altre valor botanic i paisatgístic del parc natural de la serra de Grazalema no us descuideu de gaudir-lo, paga la pena.
http://www.cem-montesa.net/components/com_joomgallery/img_pictures/activitats_extraoficials_10/02082014_el_pinsapar__serra_de_grazalema_cadis_andalusia_110/20140502-el-pinsapar-grazalema_021_20140618_1626122865.jpg

 
  • Inicio
  •  » Senderisme
  •  » 02-05-2014: EL PINSAPAR - SERRA DE GRAZALEMA Cadis (Andalusia)

herramientas del foro

Información del foro

Estadísticas del foro
Usuarios registrados: 38
Hilos: 42
Encuestas: 0
Mensajes: 96
Información de usuario
Ultimo usuario registrado: emma
Usuarios registrados online: 0
Invitados online: 1

Powered by Agora 2.5.5 Pantheon
© Copyright 2007 - 2008 Joomla Me!. All rights reserved.

ESTADÍSTIQUES

Visites hui: 0
Visites ahir: 43
Visites aquest mes: 714
Visites en total: 187454
Dades des de: 2009-02-11

Publicitat